“Salut i cos” és un projecte de infermeria comunitària que reuneix un conjunt de tallers creats per donar resposta al moment actual, marcat per canvis socials i de salut significatius, profundament transformadors: un ritme de vida accelerat, la hiperconnexió digital, l’estrès quotidià, la soledat no desitjada, l’envelliment de la població i la pèrdua d’espais comunitaris. En aquest context, la infermeria té el repte i la responsabilitat de recuperar la salut com una experiència integral que uneix cos, ment i comunitat, més enllà d’un enfocament centrat exclusivament en la malaltia.

El projecte ofereix espais que situen el cos com a eix del benestar integral, combinant la pràctica corporal somàtica i la integració amb el rigor professional de la infermeria per promoure i prevenir la salut física, mental, emocional i comunitària. Mitjançant l’atenció al sistema nerviós, les sessions faciliten la regulació personal, la percepció i l’integració de les respostes corporals, i l’adopció d’hàbits saludables, tot integrant base científica, sensibilitat humana i pràctica vivencial.

El projecte es fonamenta i integra:

1. El model de Les 14 Necessitats Bàsiques de Virginia Henderson (precursora de la infermeria moderna), que descriu com totes les persones compartim necessitats essencials —respirar, menjar, dormir i descansar, moure’ns, expressar emocions i valors, trobar sentit i plaer en el que fem, mantenir vincles significatius, desenvolupar la creativitat, i continuar aprenent al llarg de la vida, entre d’altres—, que quan s’atenen amb presència i sensibilitat, construeixen una autèntica experiència de salut integral. L’objectiu de la infermeria, segons Henderson, és ajudar a la persona a aconseguir la independència per satisfer aquestes necessitats, actuant com a substituta, col·laboradora o acompanyant de la persona, quan aquesta no pot fer-ho per si mateixa. Des d’aquesta perspectiva, el cos és l’espai on es manifesten aquestes necessitats bàsiques, i la seva escolta conscient permet detectar desequilibris i restaurar l’autonomia funcional

2. La Teoria de l’Autocura de Dorothea Orem (infermera), que complementa Henderson, posant l’èmfasi en capacitar la persona per reconèixer i satisfer les seves pròpies necessitats de salut. Aquesta mirada reforça els objectius del projecte d'acompanyar a la persona a entrar en contacte amb sí mateixa, el seu cos i necessitats, i transmetre nous recursos de salut que facilitin i promoguin l’autorregulació personal, així com nous hàbits de salut física i mental (sense caure en l’autosuficiència traumàtica). En aquest marc, el treball corporal afavoreix la consciència de les pròpies necessitats i la participació activa en la cura, consolidant l’autoconeixement com a base de l’autocura.

3. La perspectiva de Salut Sistèmica de Martha E. Rogers (infermera i teòrica) que concep la salut com un camp únic, viu i dinàmic, resultat de les interaccions constants entre l’individu, la comunitat i l’entorn. Aquesta mirada holística reconeix que el benestar físic, emocional, social i ambiental està profundament interconnectat. I permet a la infermera intervenir en la cura directa de la persona, així com també actuar davant la importància del reforç dels vincles comunitaris com a factors de suport i protecció de salut individual i col·lectiva. La pràctica corporal esdevé així un mitjà per afavorir la coherència i la connexió entre la persona, el seu entorn i la seva experiència de salut, dins d’aquest sistema viu i dinàmic.

4. La mirada humanista de Jean Watson (infermera), entén la salut com una experiència relacional que neix de la presència, la compassió i la connexió autèntica. Perspectiva que conflueix amb la mirada humanista de Fritz Perls (psiquiatra i impulsor de la Gestalt), i Carl R. Rogers (psicòleg), que comparteixen el focus en la persona com a centre de la cura i el valor de la consciència corporal, l’escolta empàtica i el moment present com a vies d’autoregulació i transformació. Des d’aquesta integració, el treball corporal es reconeix com un recurs essencial que facilita el contacte amb un mateix, beneficia la regulació del sistema nerviós i dels processos de salut integral, posant en valor la presència i la relació com a instruments de cura.

5. La Teoria Polivagal de Stephen Porges (psiquiatra), que descriu com el sistema nerviós autònom regula les nostres respostes de seguretat, connexió i supervivència. L’estat del sistema nerviós determina la capacitat de relacionar-nos, gestionar l’estrès i sostenir la salut emocional i física. El cos n’és el principal mediador, ja que a través de la percepció somàtica podem reconèixer i modular els estats interns que afavoreixen el benestar. El treball corporal facilita aquesta autoregulació i promou una sensació de seguretat interna que fonamenta la salut integral, mitjançant la integració de l’experiència viscuda.

La proposta s’adreça a totes les edats i col·lectius, des d’una perspectiva inclusiva i de benestar global, entenent que la promoció i la prevenció de la salut formen part de la vida quotidiana de totes les persones, independentment del seu estat de salut.

• Fomentar la salut integral situant el cos com a eix central del benestar físic, mental, emocional i comunitari.

• Reconnectar cos i ment per identificar necessitats i símptomes, reduir l’estrès, recuperar el benestar i capacitar la persona per satisfer les pròpies necessitats de salut.

• Fomentar hàbits saludables i respectuosos amb els ritmes vitals, al llarg de totes les etapes de la vida.

• Enfortir la salut comunitària a través d’espais de trobada, presència i pertinença.

• Oferir noves eines, recursos i coneixements basats en l’evidència que fomentin la promoció i prevenció de la salut holística.

• Oferir espais segurs per habitar el cos en l’autoconeixença, moments de canvi, pèrdua o vulnerabilitat.

• Promoure una cultura del cuidar més humana, propera i respectuosa amb els ritmes vitals.

Objectius: